En busca de Simon

Posted on 18/05/2011

6


Hi deu haver alguna història encara que no hagi estat mai explicada. Una història que comença demà, just quan el sol encengui el mirall sobre el riu Suzhou. Els esdeveniments se succeiran amb la precisió d’un rellotge, però conservaran tota l’espontaneïtat. Hi haurà una ostra enorme deshabitada i oberta damunt del mur que conté les aigües tèrboles del canal, el carrer que el voreja serà ple de bassals. La xafogor començarà a dilatar-se, com els cossos de la gent al carrer amb la calor. Tot començarà quan arribi la barca. Una barca carregada amb bonsais florits i amb el destí d’almenys dues persones que encara no es coneixen prou.

Hi ha moltes històries contades, també hi ha històries tergiversades, històries que s’han oblidat, i històries que es repeteixen una vegada rere l’altra. Hi ha històries que s’entrecreuen. Però per ara son tot històries que no venen al cas.

La història que voldria explicar-vos és la història que comença demà. Una barca enorme baixarà pel riu Suzhou. Serà tota de fusta, amb una sanefa descolorida a la cintura. A bord hi haurà un jardí de bonsais, gairebé tots florits. Tot just s’haurà fet de dia, la barca passarà per sota el pontet on hi venen verdures, i tot sovint també remeis miraculosos, pega de sabates i tota mena de coses que es poden vendre. El barquer serà dret a proa, entomant els raigs gairebé perpendiculars del sol. De sobte veurà una llum a la riba, serà el reflex damunt l’esmalt d’una ostra oberta. L’home se sobresaltarà inexplicablement i tombarà el test que te a la dreta. El test es trencarà a coberta i el bonsai s’abocarà cap a l’aigua i deixarà anar tot de pètals vermells sobre l’aigua negra. L’aigua tardarà encara a engolir-los. I mentrestant, tu tindràs temps de veure’ls. Els veuràs de lluny, com taques fosques damunt de l’aigua il·luminada. No sabràs què són però t’imaginaràs que són pètals vermells, de rosa. Llavors veuràs la barca que s’allunya com una aparició fora del temps i l’espai. I baixaràs al carrer, faràs rodar la bicicleta carrer enllà perseguint la barca. Però el carrer se separarà del riu i perdràs la barca de vista. No la veuràs més. Però quan tornaràs a casa, et trobaràs pètals enganxats al vidre de la finestra de la cuina que dona al passadís comú.

Els pètals dibuixaran una S. Creuràs que és la S de Simon, algú que viu molt lluny d’aquí, i que molta gent estima i admira. Algú que va i ve pel món sense presa, i que allà on va sempre hi deixa alguna cosa en creixement. Demà tindràs l’impuls irrefrenable de sortir a buscar-lo. I al mateix temps la frustració absoluta de no saber on trobar-lo.

Sortiràs de nou de casa, en bicicleta, creuaràs la ciutat amb els ulls ben oberts, no el veuràs enlloc però veuràs mil coses en què no t’havies fixat mai. Conexaràs a un home que ven moniatos a la brasa, i a un nen que es diu Linling.

Al capvespre tornaràs a casa. Al cap d’uns dies perdràs la passió per buscar-lo. Un dia passarà un dirigible per damunt del parc, navegarà en direcció a tu. No deixaràs de mirar-lo. Quan sigui just damunt teu et preguntaràs què hi fa justament damunt del teu cap. Hi ha coincidències extraordinaries en l’espai i el temps, però tu mai no coneixeràs a Simon. No hi fa res.

Anuncis