HK

Posted on 19/06/2011

4


Hong Kong de nit. Els aparells d’aire condicionat gotegen damunt la vorera.

Son gotes grasses, d’alguna manera impures, fastigueja el seu contacte amb la pell.

Hem creuat el riu en un ferri de més de cent anys.

La fantasia que a l’altra riba ens espera el temps aturat en el segle passat

està incrustada al ferro de la carcassa del ferri, més fort que les algues.

On és el meu vestit de seda, cruixint amb el frec dels bancs de fusta, envernissats mil vegades?

Hem arribat fa poc. Quatre de juny.

Aniversari d’una matança a la Plaça de la Pau Celestial de Beijing.

Milers de persones sostenen espelmes blanques en protesta.

A la Xina continental no saben que aquí protesten per la manca de llibertats democràtiques dels seus germans.

Foto presa des de la finestra d'una galeria d'art

Les pistes esportives de Victoria Park s’han convertit en una esplanada lluminosa que entona cants cap al cel i cap a la Xina.

Arribem tard. Molta gent se’n va.

Queda un rastre de cera damunt l’asfalt que molts ciutadans cívics s’entretenen a rascar.

Queden també els missatges escrits a terra en guix,

i algun activista que encara s’adreça fervent a la multitud que es dissipa.


Són molts els desitjos que pengen del sostre dels temples.

L’encens crema en cercles, com les preocupacions.

El fum és més dens que l’angoixa.

Mentrestant el “desenvolupament” no s’atura.

Es guanya terreny al mar.

Es creix.

Per sempre?

No.

Hi ha coses que empetiteixen.

(físicament)

N’hi ha que creixen,

monstruoses o magnífiques,

malgrat tot.

Bàsicament hi ha de tot.

Hi ha robots de coloraines que viuen al carrer.

Intenten camuflar-se.

Però són massa llampants per passar desapercebuts.

Ves amb compte amb qui et trobes…

Hi ha robots, i altres coses.

Advertisements
Posted in: Diari, Poemes