L’evolució del llibre i de l’edició

Posted on 15/03/2012

0


English: A Picture of a eBook Español: Foto de...

Image via Wikipedia

Anàlisi i reflexió sobre la “Memòria del Congrés Internacional del Món del Llibre” (Ciutat de Mèxic, 2009)

Introducció

L’editorial Fondo de Cultura Económica aprofità l’avinentesa del seu 75è aniversari per a convocar un congrés on compartir inquietuds i visions de futur pel que fa al món de llibre per tal de contribuir a la comprensió del nou i canviant panorama, i aportar reflexions i propostes constructives per a afrontar els reptes que planteja. La Memòria del Congrés Mundial del Món del Llibre (Ciutat de Mèxic, 2009) [1] recull les aportacions de diversos actors dins del món de l’edició i la lectura, els quals ofereixen múltiples perspectives des d’on observar els diferents elements que componen la indústria editorial en aquests moments de reestructuració imposada per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La lectura ens planteja preguntes com: quin serà el futur del llibre? Té realment un futur el llibre tal com el coneixem avui? Com es pot adaptar la indústria editorial a la nova cadena de valor del llibre? Quines possibilitats i quins perills comporta la digitalització pel que fa a la conservació, la distribució, els drets de propietat intel·lectual, l’accés obert (o no) a informació il·limitada, la possibilitat d’auto-edició, etc.? O de quina manera els canvis en l’activitat lectoescriptora poden transformar la consciència i la inteligència humana?
A continuació procurarem contrastar diversos punts de vista pel que fa a aquestes qüestions i a d’altres, per a traçar un panorama general del món del llibre avui, basant-nos principalment en la lectura de la memòria, i complementant-la amb el punt de vista d’altres autors com Jason Epstein [2] o Oriol Izquierdo [3].

Editar avui amb l’herència d’ahir

La tendència de la indústria editorial fins al dia d’avui ha estat la creació progressiva de conglomerats cada vegada més poderosos i internacionals. Es tracta de grups multimèdia que aglutinen revistes, diaris, ràdio i TV, producció musical i segells editorials [1, Escalante]. En llengua espanyola destaca el grup català Planeta (1). Gran part de les petites editorials basades en la passió per la literatura o l’edició de clàssics han acabat adherint-se als conglomerats en no poder competir-hi. Els editors André Schifrin [1] ,en l’entrevista en vídeo (2) que s’inclou en la Memòria, i Jason Epstein, en el seu llibre “La indústria del llibre” [2], descriuen de primera mà aquesta transformació de la indústria en els últims cinquanta anys, que ha obligat als editors amants de les lletres i del coneixement a esdevenir empresaris principalment preocupats pels beneficis. Segons Epstein, aquesta transformació va començar als EUA com a conseqüència de “l’èxode de la població ciutadana cap als afores de les ciutats durant la postguerra i l’homogeneïtzació del mercat que aquest fet va provocar.” L’èxode a les zones residencials deixà sense clients a les petites llibreries de la ciutat i desvià la venta de llibres a les grans superfícies comercials, on el llibres deixaren de ser “objectes preciosos o curiosos” per a convertir-se en “productes en estoc”. S’havia perdut el vincle entre el públic i els editors: la figura del llibreter [2].
Les poques llibreries que hi ha actualment, tenen una forta pressió per a sobreviure: els elevats costos dels locals comercials “exigeixen una rotació ràpida i indiscriminada dels productes incompatible amb les vides llargues, lentes i sovint imprevisibles dels llibres importants” [2]. A la “rotació ràpida” dels llibres s’hi afegeixen altres estratègies comercials com la publicació de “llibres fàcils, que puguin arribar al màxim nombre possible de lectors”, o l’ús de “l’aparell multimèdia per a crear el que es podria anomenar un star system: un conjunt relativament breu d’autors coneguts pel gran públic, amb presencia en radio i televisió, per a garantir la venda ràpida de novetats” [1, Escalante]. Al cap i a la fi, el domini dels grans grups i de les seves estratègies comercials va en detriment de la publicació i difusió d’obres d’autors poc coneguts, obres poc convencionals, o obres clàssiques o especialitzades amb un nombre reduït de lectors. Dit en altres paraules, en general, la indústria editorial ha oblidat la seva veritable raó de ser per convertir-se en una peça més del sistema capitalista. En aquest sentit, cal destacar l’importància d’editorials independents o públiques, com és el cas del Fondo de Cultura Económica responsable de la publicació de la Memòria del Congrés Internacional del Món del Llibre [1], les quals vetllen per a mantenir catàlegs de rellevància històrica i intel·lectual.
En les darreres dècades, l’editor no només ha perdut la vinculació directa amb els llibreters, sinó que sovint també s’ha ampliat la distància amb els autors, en la mesura que la figura de l’agent literari ha entrat en joc. Els agents literaris s’han convertit en els proveïdors de les editorials, oferint-los els seus catàlegs d’obres i d’autors confeccionats amb una pragmàtica filosofia comercial [1, Kerrigan]. L’estreta relació amor-odi que editors i autors havien tingut, ha quedat diluïda amb la presència dels agents, els quals s’encarreguen de defensar els interessos i els drets dels autors, estretament lligats als interessos lucratius propis. Les fires del llibre, amb la fira de Frankfurt com a exemple més rellevant, s’han convertit en plataformes indispensables per a facilitar el contacte humà entre els diversos actors del negoci editorial i entre autors i lectors [1, Padilla].
En aquest context de conglomerats multimèdia es creen clars desequilibris en el comerç internacional de llibres i en les traduccions d’una llengua a una altra, on l’anglès es troba en una posició de superioritat [1, Pradera]. Dins del món castellanoparlant, les editorials espanyoles controlen el mercat i el castellà de la península es considera estàndard, per damunt de les varietats americanes [1, Borrás]. La traducció, idealment, permet l’aproximació entre cultures i la universalitat de coneixements. Malauradament, en la pràctica, aquest intercanvi està ben lluny de ser equitatiu pel conjunt de llengües del món i les maneres d’entendre’l. L’activitat del traductor resta en un segon pla en l’aparador comercial del llibre i és en molts casos vocacional i mal pagada. En la majoria dels casos, són els agents literaris els encarregats de buscar els mercats per les obres traduïdes, i de gestionar-ne la traducció.
Durant les últimes dècades, les polítiques del llibre han anat estretament lligades a la protecció de la diversitat cultural dels països i a la promoció de l’exportació de la cultura pròpia. De manera complementària i no contraposada, s’han desenvolupat legislacions que protegeixen la lliure circulació dels béns culturals, concretament l’Acord de Florència de 1950 [1, Zapata]. En els últims anys també han proliferat les polítiques de foment de la lectura, especialment entre els joves, la majoria dels quals deixen de llegir després d’acabar l’escolarització [1, Pacheco]. Malgrat que hi ha hagut una millora considerable en els nivells d’alfabetització a tot el món, la població lectora (de llibres) continua essent una minoria.
En les regions de parla hispana, Zapata [1] destaca l’exempció d’impostos per concepte de drets d’autor, la creació de premis, o la compensació per la reproducció reprogràfica de les obres, com a mesures d’èxit dins de les polítiques d’estímul a la creació intel·lectual. En relació a l’estímul de la producció i la comercialització del llibre, subratlla els avantatges fiscals (3) en el comerç, i el preu fix del llibre.

Editar avui amb la promesa de demà
El panorama que acabem de descriure, però, es veu completament trasbalsat amb la irrupció d’un nou element en el món de l’edició que per alguns suposa l’esperança de posar fi a una indústria mancada de principis, i per d’altres suposa un amenaçador trastorn en la seva font d’ingressos i/o la salvaguarda de la creació intel·lectual. La generalització de l’ús de la tecnologia digital ha estat més o menys controlable en la mesura que s’ha basat en suports físics com el CD o el DVD. Tanmateix, des del moment que Internet ha entrat en escena en el tombant de mil·lenni, les possibilitats de difusió i còpia il·limitades en l’àmbit domèstic han obert un ventall de possibilitats amplíssim de noves formes de creació i difusió de textos que alteren completament el model de negoci editorial vigent. En aquest nou panorama, entren en joc nous actors, relativament “desconeguts”, que tenen el futur del llibre a les mans. Entre aquests nous agents destaca l’empresa Google, especialment amb el projecte de digitalització de llibres anomenat “Google Book Search”. Aquest projecte pretén digitalitzar tots els llibres publicats i per publicar, fer-los accessibles a través d’Internet i fàcilment localitzables a través dels algoritmes de cerca de Google. El projecte podria fer realitat la idea d’una biblioteca que contingui tot el coneixement del món, és més, donat el baix cost de la difusió a través d’Internet i a l’ampli accés a la xarxa global, podria fer realitat la democratització del coneixement. Google té al davant una tasca colossal: d’una banda dur a terme la digitalització de les publicacions, i de l’altra arribar a acords amb editors, autors i biblioteques per a buscar formules legals beneficioses per a tots els actors.(4) El que molts temen és el monopoli d’accés al coneixement que esdevé Google que, malgrat proclamar les seves bones intencions, per molts no deixa de ser més que “una empresa comercial l’objectiu principal de la qual és fer diners” [1, Darnton]. Al frenesí de la digitalització s’hi sumen biblioteques i institucions que van transferint progressivament els seus serveis en línia.(5)
Un altre dels nous actors principals del món de l’edició son les llibreries en línia, al capdavant de les quals hi ha Amazon amb el lector d’ebooks anomenat Kindle; Google també ha obert una botiga de llibres al Regne Unit, Google eBookstore (6) [5]. Les empreses vinculades a la telefonia mòbil com Android i Telefònica no es queden enrere en la nova cursa per a conquerir el mercat digital [5], tampoc editorials com Edicions 62 i llibreries com Laie i Fnac. Apareixen també nombroses propostes d’empreses innovadores que volen fer-se un lloc en el nou panorama de l’edició: proliferen empreses que ofereixen serveis d’auto-edició i de impressió per demanda com Obra Propia, i llibreries digitals com Leqtor i Libro Sin Libro. En la conquesta d’aquest nou territori ja s’ha declarat una guerra de preus entre els diversos contrincants [5]. En el comerç digital de llibres, encara no es disposa d’una legislació efectiva per a solucionar litigis i regular el sector. De fet, el mateix sector encara es troba en estat de ràpida reconstrucció mentre es debaten quines han de ser les lleis entorn del llibre digital pel que fa als drets de propietat intel·lectual, el preu fix (o no) del llibre, o l’IVA. El que sí sembla força clar, si comparem els costos de producció i distribució d’un llibre en format paper amb els d’un llibre en format digital, és que un llibre digital hauria de ser considerablement més barat.
En aquest context, no només el llibre en format paper té un futur incert, també li tenen alguns actors de la indústria editorial, el rol dels quals podria acabar esdevenint superflu. És possible que Internet permeti el contacte directe entre escriptor i lector sense necessitat d’intermediaris? Segons Epstein [2], fins i tot sense Internet, “els escriptors amb nom de marca podrien convertir-se amb l’ajuda dels seus agents o d’algun gerent, en els seus mateixos editors”, i pel que fa als best-sellers, creu que “en el futur tecnològic, la lectura d’aquest tipus de llibres s’estendrà a mesura que els autors, amb l’ajuda dels editors i dels publicistes, i alliberats de les exigències dels volums de vendes d’un mercat físic com l’actual, presentin les seves obres directament als lectors a través de la xarxa, on el boca a orella és instantani i creïble i s’estén amb rapidesa”. Sabater [1], en canvi, suggereix la possible desaparició de la figura de l’escriptor en la clandestinitat de la xarxa, en cas que s’acabi perdent la possibilitat dels drets d’autor.
Altres com Ramírez [1] opinen que els intermediaris, editors i llibreters, afegeixen “capes de valor” al llibre, tot creant familiaritats i vincles amb el lector mitjançant col·leccions, il·lustracions, tipografia, contraportades, o faixes de promoció. Ramírez [1] fa la distinció entre “textos crus”, nascuts per a fluir en el ciberespai, i “textos cuits”, que han estat “sotmesos a un procés d’edició”, allò pròpiament anomenat “llibre”, sigui en format paper o no.
Els “textos crus”, no equiparables al llibre segons Ramírez, nascuts en blocs, fòrums, pàgines web, el Twitter, etc. tenen malgrat tot una gran rellevància des de la perspectiva de la lectura. Per posar un exemple, segons una enquesta elaborada en una universitat japonesa, els estudiants llegeixen una mitjana de 20 llibres a l’any i, en canvi, gairebé 3800 pàgines web (73 per setmana) [4, Grandon]. Davant d’aquestes dades, és obvia la necessitat de replantejament de les polítiques de foment de la lectura per tal que s’adeqüin al context real de lectura dels joves, especialment per els més joves, els anomenats “nadius digitals”, que estructuren la seves primeres connexions cerebrals donant ja per suposat l’ús de la tecnologia digital [1, Ferreiro]. Fins i tot entre els no nadius, les noves formes de textos (crus o cuits) estan creant una nova mena de lectors avesats a la lectura no lineal en pantalla. Mentre molts es queixen que s’està perdent la capacitat de concentració per a llegir llargs textos lineals, s’estan desenvolupant noves capacitats cerebrals* que permeten escanejar i seleccionar ràpidament la informació en el núvol. Com menys desenvolupada es troba aquesta capacitat de selecció en un individu, més pateix la sensació d’infoxicació, o aclaparament davant d’un excés d’informació aparentment desorganitzada.
La presencia de “textos crus” en línia preocupa a alguns que els veuen com a una amenaça a la qualitat de la informació disponible. Més enllà de deixar de garantir la qualitat de la informació (en cas que ho hagi estat mai), el pas del paper a la flexibilitat digital també ha canviat la noció de la llengua escrita, que fins recentment era sinònim de “veritat” [1, Ferreiro]. Malgrat la proliferació de textos banals, i de l’exercici de la lectura frívola que, fet i fet com comenta Izquierdo [3] sempre ha existit, l’altra cara de la moneda és la creixent democratització de l’accés a la informació, l’extensió de la llibertat d’expressió i les noves possibilitats de (co)creació i d’interacció entre lectors i escriptors que brinden les noves tecnologies digitals. En aquest sentit, les polítiques de democratització de l’accés a Internet i d’alfabetització funcional son una prioritat per tal de aconseguir una democratització real de l’accés al coneixement.
Com explica Izquierdo, l’escriptura ha anat lligada a la tecnologia, per molt rudimentària que fos, des dels seus primers inicis. L’escriptura ha evolucionat amb la tecnologia, i la ment humana ha evolucionat amb l’escriptura.
“Muchas de las características que hemos dado por sentadas en el pensamiento y la expresión dentro de la literatura, la filosofía y la ciencia, y aun en el discurso oral entre personas que no saben leer, no son estrictamente inherentes a la existencia humana como tal, sino que se originaron debido a los recursos que la tecnología de la escritura pone a disposición de la conciencia humana. Hemos tenido que corregir nuestra comprensión de la identidad humana.” [3, Walter J. Ong, citat per Izquierdo]
Les noves formes d’escriptura/lectura caracteritzades per la cerca de dades immediata, la hipertextualitat, les antologies personalitzades, la multi-tasca, i les wikis (coedició i cocreació) estan desenvolupant una forma de pensament en xarxa, “una progressiva transformació del cos social i de les aptituds personals” [3, Izquierdo].

“La imprenta no desencadenó la Revolución Francesa, sino que sólo la hizo posible”
[3, Barbier, citat per Izquierdo]

Podem trobar paral·lelismes a l’afirmació de Barbier en l’actualitat: podríem parafrasejar la cita dient que “les NTIC no han desencadenat la Revolució del Món Àrab, sinó que només l’han fet possible”, podríem dir el mateix del moviment dels Indignats, i de moltes altres iniciatives socials que s’han estructurat a partir de les possibilitats de comunicació de la Xarxa.
En aquest sentit és molt interessant la visió que proposa Roger Bartra del llibre i d’Internet com a pròtesis de la memòria cerebral humana. Segons ell, els canvis en el llibre –en la pròtesis– , repercuteixen en tota la cadena exocerebral que “ens sustenta com a éssers humans racionals” i en mateix cervell humà, provocant canvis profunds en la consciència humana*.

“El libro es una de estas prótesis, junto con toda clase de archivos documentales, registros, museos, mapas, tablas, calendarios, cronologías, cementerios, monumentos y artefactos cibernéticos que acumulan fotografías, reproducciones de obras de arte, películas, datos y textos. Estas memorias artificiales –pequeñas como el libro, inmensas como la internet– son un ejemplo de lo que he denominado “redes exocerebrales”, verdaderos circuitos externos que configuran un complejo sistema simbólico de sustitución de funciones que los circuitos neuronales no pueden cumplir”. [1, Bartra]

Conclusió
En aquesta època de canvis profunds, no només en la indústria editorial sinó en el mateix concepte de llibre, cal tenir més presents que mai els valors essencials del llibre com a transmissor de coneixement i vehicle d’intercanvi de maneres d’entendre el món, i rectificar la direcció de la indústria en les últimes dècades. Les NTIC ens ofereixen possibilitats fantàstiques d’accés a la informació i de (co)creació de textos. Són encara incipients però potencialment molt poderoses pel fet de sumar milions d’intel·ligències connectades en xarxa.

Notes:

1. Els principals grups en castellà són: Planeta (amb els segells Ariel, Crítica, Destino, Diana, Emecé, Espasa Calpe, Joaquín Moritz, Paidós, Península, Seix-Barral); Santillana (Aguilar, Alfaguara, Altea, Itaca, Taurus, etc.); Anaya (Alianza, Cátedra, Larousse, Salvat, Siruela, Tecnos, etc.); i Random House (Círculo de Lectores, Collins, Debate, Grijalbo, Lumen, Mondatori, Plaza & Janés, Sudamericana, etc.) [1, Escalante].

2. L’entrevista es pot trobar a http://www.fcemultimedia.net/09.html

3. Exempció de l’impost sobre la renda a les empreses editorials que contribueixen a la reinversió dels guanys en l’enriquiment i diversificació dels seus catàlegs; l’exempció de l’impost al valor afegit per al llibre i la seva extensió en alguns països a les matèries primeres; l’exempció d’impostos per a la importació i exportació de llibres.” [1, Zapata]

4. Marco Martinucci, un dels principals promotors de Google Book Search, en la seva contribució al Congrés Internacional del Món del Llibre recollida en la Memòria [1] exposa les intencions de la empresa i explica amb detall els processos legals que està duent a terme amb els diversos actors, i les diferents tipus de vista de llibres: domini públic; mostra restringida promocional facilitada per l’editor; metadades del llibre (títol, autor, gènere, etc., sense el contingut).

5. La Library of Congress és una de les pioneres en oferir llibres digitals, la qual és també colaboradora de la iniciativa de la World Digital Library. La Biblioteca Nacional Española, també disposa de un catàleg digital.

6. Ofereix llibres en format compatible amb iPad, iPhone, Android i eReader.

Fonts d’informació:

1. Diversos autors. (2009) Memoria. Congreso Internacional del Mundo del Libro. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica.
2. Epstain, Jason. (2002) La indústria del llibre. Barcelona: Empúries/Anagrama.
3. Izquierdo, Oriol. (2008) “Tecnologies de la lectura. Algunes variacions sobre els refranys ‘A cada bugada es perd un llençol’ i ‘Casa nova, rates fora’. Aloma, núm. 22, p. 79-104. [en línia] Racó: http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/viewFile/124173/172130
4. Grandon, Marcus (2011) A vision of Japanese students today. Youtube http://youtu.be/WPW4Lawq6d4
5. Fraguas, Antonio (2011). Guerra abierta por el precio del libro. [article en línia] El País 08.01.2012 http://www.elpais.com/articulo/cultura/Guerra/abierta/precio/libro/elpepicul/20120108elpepicul_2/Tes
6. Diversos Autors. (2011) Lletres i sector editorial. Màster Interuniversitari de Gestió Cultural UOC, UdG, UIB.
7. Bethencourt, Iolanda; Vinyes, Josep M. (2007) Beat: observatori de l’edició digital [en línia]. Barcelona: Beat.cat. http://beatcat.blogspot.com
8. Rodríguez, Joaquín. (2005) Los futuros del libro: libros, editores y lectores en el siglo XXI [en línia]. Madrid: Madri+d. http://www.madrimasd.org/blogs/futurosdellibro
9. Rosen, Rebecca J. (2012) Why Is Open-Internet Champion Darrell Issa Supporting An Attach On Open Science? [article en línia] The Atlantic, Technology. http://www.theatlantic.com/technology/archive/2012/01/why-is-open-internet-champion-darrell-issa-supporting-an-attack-on-open-science/250929
10. Diversos autors (2011). Notícies 2011. Beat.cat Vimeo http://vimeo.com/34758362
11. Xinhua News [article en línia] China View. Xinhua Net News 24.02.04 http://news.xinhuanet.com/english/2004-02/24/content_1329721.htm

Advertisements
Posted in: Gestió Cultural