La co-creació artística com a forma de manifestació del teixit mental col·lectiu

Posted on 26/05/2013

0


Qui no s’ha trobat mai pronunciant la mateixa paraula alhora amb algú?

Qui no ha quedat alguna vegada petrificat davant d’una coincidència increïble?

Fotografia de Olga Merekina - Coreografia "Rain" del projecte Vessel

Fotografia de Olga Merekina – Moment d’improvisació en la coreografia “Rain” del projecte Vessel

Aquesta mena de fenòmens tan quotidians i íntims son difícilment explicables des d’una perspectiva purament materialista. Malgrat tot, son fenòmens molt naturals per algunes cultures més properes a una visió menys materialista de la realitat, com la xinesa, en la qual existeixen expressions intraduïbles com “yuánfèn” (缘分), que vindria a significar una sincronia o maniobra de la providència que fa que dues persones creuin llurs camins.

El suís Carl Gustav Jung fou qui utilitzà per primera vegada el terme de sincronia per a descriure aquesta mena de coincidències significatives sense relació causal aparent en el camp de la recerca en psicologia. Segons els estudis de Jung i altres científics com Koestler i Pauli, la manifestació de les sincronies implica que existeix un transfons no causal, un ordit invisible, que connecta els fets coincidents sense relació aparent.

Segons el meu entendre, la creació artística està íntimament relacionada amb aquest teixit mental col·lectiu o inconscient col·lectiu, com diria Jung. És allò que permet que ens emocionem en l’obra d’un altre, com una porta que s’obra cap a dins de nosaltres mateixos. La inspiració artística vindria a ser una sonda que arriba a aquesta deu subterrània de pensaments i emocions que afloren a través del missatge musical, visual, literari, etc.

Quan dos o més artistes treballen conjuntament en el procés creatiu, es manifesta clarament en l’obra aquesta connexió profunda, aquesta comprensió i anticipació de l’altre, que va més enllà d’allò que poden collir a través del llenguatge artístic (en la melodia, el text, la imatge, etc.). S’experimenta la bellesa i el significat que neix en la suma de les contribucions individuals, com si per damunt de les consciències individuals, una consciència unificada ordís el tapís o fes el trencaclosques.

Nota:

En aquest bloc el dibuixant Lluis Carbonell i jo, estem compartint el procés d’un experiment co-creatiu. Es tracta d’un ping-pong gràfico-poètic fins a 21. Per torns, envio un poema a en Lluis i ell en fa un dibuix inmediat, llavors ell m’envia un dibuix i jo en faig el poema, i així succesivament. Quan arribem al número 21, ho farem a l’hora sense mirar què fa l’altre. Trobareu totes les parelles de dibuix i poema en l’apartat de poemes d’aquest bloc.

English translation:

Artistic co-creation as the means of manifesting the collective mental weave

¿Who has never found himself pronouncing the same word with someone else at the same time?

¿Who has never been startled by an uncanny coincidence?

This kind of phenomena, despite being quite common and felt intimately, is hard to explain from a purely materialistic perspective. However, it is considered very natural for some cultures that have a less materialistic approach to reality. In Chinese culture, for example, we find untranslatable expressions like “yuánfèn” (缘分), which means synchronicity or providence manoeuvre that makes two people cross their paths.

The Swiss Carl Gustav Jung was the first to use the term of synchronicity in the field of psychology to describe this kind of meaningful coincidences without an apparent causal relation. According to Jung’s research, and that of other scientists like Koestler or Pauli, the manifestation of synchronicities implies the existence of an underlying acausal pattern, an invisible weave, which connects the coincident facts without apparent relation.

To my understanding, artistic creation is closely related to this collective mental weave or collective unconscious, as Jung would say. It is what allows us to be moved by somebody else’s art piece, like a door that opens towards our own interior. Artistic inspiration would tap into this subterranean stream of thoughts and emotions that spring through the artistic message (that being literary, visual, musical, or any other artistic language).

When two or more artists are working together in their creative process, this profound connection, this understanding and anticipation of the other manifests in the piece, going beyond what their could pick up solely thorough the artistic language (in the melody, the text, the image, etc.). One can experience the beauty and the meaning born from the addition of the individual contributions, as if above the individual consciousnesses, a unified consciousness was weaving the tapestry or making the puzzle.

Anuncis
Posted in: Gestió Cultural