La dansa del cos subtil

Posted on 14/01/2014

0


Descoberta del Qi Dance

Ballar és un plaer que pràcticament tothom pot experimentar: deixar-se portar per les vibracions de la música o del món mentre flueixen les emocions a través del moviment, resulta alliberador per la ment i tonificant pel cos. Si sovint no ens permetem aquest plaer, és perquè creiem que no en sabem prou, o perquè ens resulta incòmode haver d’expressar-nos obertament, atrapats per un complex irracional d’inadequació.

Comparteixo aquest amor per la dansa amb moltíssimes persones, des de molt abans de poder fer aquests intents d’intel·lectualitzar l’experiència de ballar. Pel que m’expliquen, des de ben petitona m’encantava la ballaruga. És així com amb quatre o cinc anyets em vaig trobar a classe de ballet; més endavant van ser la gimnàstica rítmica i el patinatge artístic, després la dansa jazz i hip-hop; i quan ja anava a la universitat, vaig descobrir la dansa contemporània. Des dels plors d’infant abans de les classes de ballet, fins a la frustració de no poder estar emocionalment present en les coreografies de dansa contemporània, durant tot el recorregut no aconseguia identificar-me amb cap d’aquelles disciplines normativitzades, i desconnectades de l’experiència extàtica de la dansa espontània que fluia a casa o en festes. Com si les tècniques, els comptes, i la pressió per memoritzar posessin només bastons a les rodes de la meva expressivitat. Com si em resistís a l’èmfasi en reproduir un llenguatge i unes emocions que no eren meves, com si alguna cosa reclamés l’experiència íntima de trobar la font del moviment en el més profund de l’ànima.

Hi ha qui dirà que aquesta experiència íntima i sublim també es pot experimentar a través de la reproducció coreogràfica d’una gran obra, com també en una interpretació musical d’una obra d’altri, si es dominen les tècniques necessàries. I jo no negaré pas les experiències dels altres. Només sé que en el meu camí, m’he trobat amb un impuls creatiu imperant, que es converteix en la meva prioritat en qualsevol pràctica artística.

Quan vaig llegir “Qi Dance” en el fulletó damunt la taula, vaig llegir la promesa de ballar en llibertat: en la juxtaposició entre els conceptes de “qi” (energia vital en el pensament xinès) i de “dansa” vaig interpretar la idea de “dansa de l’ànima”. Deixava enrere sis anys intensos practicant capoeira, entre la dansa i la lluita, i el cor m’havia dit prou de musculació i de competitivitat. La nova via s’obria davant meu en el moment oportú, i no només pel fet d’haver decidit tornar a la dansa, sinó perquè aquest moment de troballa coincidí amb el despertar d’una sensibilitat per a percebre una intenció interna de moviment espontani; una agudització, o aflorament a la consciència, del sentit de propiocepció.

Les primeres sessions de Qi Dance van ser el medi ideal per a explorar i compartir aquestes noves experiències amb el professor i els companys, i també per superar una cert temor inicial a estar explorant un “estat alterat de consciència” equiparable a un trastorn psíquic. A través del mètode Qi Dance, es fa un treball important de desenvolupament de la propiocepció, especialment envers la percepció holística del cos i la comprensió de certes connexions entre diferents parts del cos, sobretot a través de tècniques energètiques orientals com el Qigong. D’altra banda, en Qi Dance comptem amb eines de la dansa contemporània i de les danses tradicionals europees per a estimular la capacitat de deixar-se anar i improvisar, o de trobar connexions per ballar en parella o com a grup.

Tot i això, la meva gratitud per aquesta troballa no s’acaba aquí; el Qi Dance també contribueix en la recerca personal d’unir l’amor per la dansa amb un altre gran amor: la música. Ha estat dins del projecte Qi Dance que he començat a ballar com a flautista en diversos espectacles, en la cerca d’integració de dos llenguatges diferents (moviment i so) en l’expressió de l’impuls creatiu. La voluntat d’integració entre la música i la dansa ha estat present en el projecte Qi Dance des dels seus inicis, tot marcant l’èmfasi en treballar amb música en directe per tal d’establir vincles energètics també entre ballarins i músics.

Entenent aquesta història personal, no és d’estranyar el meu entusiasme en presentar l’ocasió de conèixer el projecte Qi Dance, engendrat entre Xangai i París, que arriba per primera vegada amb un taller a Barcelona.

El cap de setmana del 25 i 26 de gener del 2014 oferim un intensiu de dos dies per a explorar les diverses tècniques i eines del mètode Qi Dance amb un dels seus creadors, Marceau Chenault, doctor en antropologia del cos, ballarí, judoca, i professor de Qigong a l’Institut de Recerca de Qigong de Xangai. Per descomptat, al llarg de tot l’intensiu no hi faltarà la música en directe, un bon repertori d’instruments i la gran sensibilitat per la música i el qi de Gerard Torrents, comptant amb la seva amplíssima experiència en la pràctica i l’ensenyament del Qigong, la creació artística, la interpretació musical, l’elaboració d’instruments, i la recerca filosòfica.

Poder viatjar i compartir el projecte ens permet continuar expandint les idees, i la percepció del cos i de l’entorn. Esperem que la vostra presència ho faci possible un cop més.

A través de la vivència de la percepció del qi 气 que ens aporta el Qigong i amb el llenguatge de la dansa tradicional i contemporània, explorarem l’espai entre la respiració i el moviment, entre el ritme i la melodia interiors, entre un mateix i els altres, entre la dansa i la música, la gran simfonia còsmica.

qi dance barcelona

Marceau Chenault

Educat en ritmes de danses tradicionals durant la seva infantesa a Orleans, Marceau descobrí la dansa contemporània l’any 1998 com a terreny fèrtil per a explorar els llaços entre les tècniques d’expressió tradicionals i modernes. A partir del 2003 començà a fer classes de Judo 3er Dan i de Qigong. Després de defensar la seva tesi doctoral sobre l’experiència del Qigong l’any 2008, se’n anà a la Xina per a desenvolupar investigacions etnogràfiques sobre la transmissió actual dels exercicis tradicionals xinesos.

Des del setembre del 2012, en Marceau és responsable de formació a l’Institut de Recerca de Qigong a Xangai i també ensenya Dansa, Judo i Antropologia del Cos a la Universitat Normal de l’Est de la Xina. Hi desenvolupa un enfocament pedagògic del moviment basat en el mestissatge del Qigong i del Taijiquan (Tai-Chi Chuan) amb danses contemporànies i tradicionals europees. La trobada dels paisatges sonors dels músics amb qui treballa en directe, el Taijiquan de la serp de Chen Ming Liang, el Qigong poètic de Ke Wen i les coreografies de Luc Petton, nodreixen la seva trajectòria actual en el si del Qi Dance Project.

Gerard Torrents

Des de molt petit vinculat a la música, els instruments i el so com a generadors d’espai, participa en diferents grups musicals de la zona com a percussionista, en esdeveniments teatrals i poètico-musicals. Treballa la improvisació i vivència de la música amb Andreu Ubach. Investiga en les escultures sonores el concepte d’espai i silenci, paisatges sonors i sons naturals i col·labora amb el Col·lectiu Baschet.

Practica Taijiquan (Tai Chi Chuan) des del 1989 amb Tew Bunnag, tot continuant la seva formació en Qigong amb Alain Baudet, Oscar Salazar i Juan Li entre 1996 i el 2001. Dóna classes regulars de Taijiquan i Qigong des del 1998. Continua la seva exploració del cos amb Robin Becker, ballarina i instructora de Continuum Movement, una tècnica creada per Emily Conrad a Suïssa. Transita pel camí Sufí des del 1995 en l’ordre Sufí d’Occident, on contacta amb l’art sagrat de la dansa i la música. Amb coneixements especialitzats en Pintura i Art Teràpia, té més de vint anys d’experiència docent en els camps de l’Art i del Qigong.

Des de 2005 investiga amb el Qigong i l’art realitzant performances, tallers i seminaris de “Qigong i creativitat” i “Silenci creatiu” amb Ayako Zushi. Entre els seus projectes artístics destaca la seva participació com artista i acompanyant en el seminari “Rincones del alma” vinculat al L’institut Gestalt amb les instal·lacions: “La Collita” i “La Barca: morir abans de la mort”.

Taller intensiu de dansa – Qi Dance

Aquest taller és accessible a tot tipus de ballarins o “exploradors del cos” de tots els nivells. Les tècniques asiàtiques tradicionals (en particular el Qigong) serveixen de base per la constitució d’una consciència corporal equilibrada amb la respiració, i posen èmfasi en l’estar present en el cos i en el moviment.

El llenguatge poètic de la dansa contemporània ens permet experimentar el moviment i el so (en l’espai, el temps, el pes, l’energia i el contacte) a través de jocs d’improvisació individuals o col·lectius, i de la constitució de frases personals. Les danses tradicionals aporten coreografies de referència (cercle, cadena i parella) i enriqueixen l’harmonia del grup.

El taller està dedicat a explorar l’espai entre la respiració i la dansa: entre el ritme i la melodia interiors, entre un mateix i els altres (solo, parella, grup), i entre dansa i música (acompanyant, absent o dirigint).

Anuncis
Posted in: Diari, Uncategorized